WeWood, espectacle de dansa i objectes en Sala Hiroshima Barcelona

El divendres 9 i el dissabte 10 de novembre, l’artista resident a Hiroshima Federica Porello i la seva companyia Les Chasseurs Cueilleurs estrenen a la sala el seu espectacle de dansa WeWood, en col·laboració amb el festival IF Barcelona – Dramatúrgies de l’objecte.

Federica Porello és una italiana afincada en Barcelona que va guanyar l’any passat el premi Ciutat de Barcelona 2017 per la seva interpretació a Bach de la companyia Mal Pelo i és una de les ballarines més destacades de la ciutat per la seva tècnica i la seva capacitat interpretativa. Aquest nou treball és una peça molt particular perquè aborda un llenguatge poc explorat: la dansa i els objectes.

WeWood és un diàleg entre tres personatges que s’amaguen i es revelen a través de les seves relacions amb els objectes. Tres performers amb tres fisicalitats molt diferents s’enfronten amb una sèrie de peces de fusta molt senzilles, que poden convertir-se en un marc, una taula, una porta, etc. Els tres cossos desenvolupen una polifonia de situacions surrealistes, paisatges cubistes i música visual. L’abstracció del gest obre tot un imaginari d’històries possibles.

L’estrena de WeWood és el resultat de la voluntat de col·laboració entre Hiroshima i el Festival IF Barcelona – Dramatúrgies de l’objecte, que va possibilitar l’any passat la presentació de Wreck de Pietro Marullo.

Federica Porello proposa també un taller sobre dansa i objectes el 12 de novembre de 10 h a 14 h.

Federica Porello, Xavi Moreno i Marine Broise es van conèixer integrant un laboratori entre 2011 i 2013, impulsat pel titellaire i artista de circ Merlin Borg. Junts, han compartit el desenvolupament d’un llenguatge comú entre la dansa i la manipulació de titelles de tamany humà. A partir d’aquesta experiència, es tornen a trobar per conrear aquesta recerca de llenguatges híbrids que entrecreuen cossos i objectes.

Construeixen així una pràctica que anomenen Dansa d’Objectes, basada en partitures per a la improvisació on entren en diàleg les propietats físiques de l’objecte (textura, forma, pes) i una gramàtica d’accions (agafar, portar, donar, desplaçar, empènyer…). El resultat és una dansa metàfora de les relacions entre l’individu i el que l’envolta.

“No juguem ni amb les coses ni amb les imatges, juguem amb objectes que al mateix temps es dobleguen i resisteixen als nostres desitjos. Som amb ells en un estat d’unió i separació. Jugar amb una cosa és estar unit a ella en el lloc mateix de la nostra separació”. Francis Ponge